Trencavel

Pseudònim literari, provinent d’una família de la noblesa occitana, que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.

Era format per J. Fuster, M.A. Oliver, X. Romeu, J. Soler, J. Albanell, J. Rendé, G.J. Graells, O. Pi de Cabanyes i, inicialment, B. Mesquida, el qual, després, se’n separà. Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular. Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de construir unaliteratura nacional i un públic lector. La basedel grup fou posteriorment el nucli fundador del col·lectiu↑Ofelia Dracs. La seva posició es contraposà amb el col·lectiu IgnasiUbac i donà lloc a un debat teòric i literari a meitat dels anys setanta del s. XX.