Ramon Domènec Perés i Perés

(Limonar, Matanzas, Cuba, 1863 — Barcelona, 1956)

Poeta, crític literari i traductor.

Vida i obra

Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba (de pare català, senyor de Lloselles, i de mare mexicana), que es traslladà (1868) a Barcelona, on estudià dret. Amb Lluís↑López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe “La Gaviota”, d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç (1883-84), que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada (1884), modernisme, entès com a adhesió a la moderna estètica europea (del naturalisme al simbolisme), que implicava voluntat d’autenticitat i de realisme, i de crítica rigorosa i exigent amb la pròpia cultura. El 1884 viatjà a Anglaterra (es casà amb Amèlia Paque Olworton, filla del director de la Royal Orchestra) i publicà les seves impressions sobre aquest país a Bocetos ingleses (1895). Publicà una sèrie de llibres de poesia en castellà (Adolescencia, 1882; Cantos modernos, 1888; Norte y Sur, 1893; Musgo, 1903; La madre tierra, 1917, i Tiempo de lucha, 1942), a més d’alguns poemes en català recollits a “Lectura Popular” (1921), en què una realitat, sovint la naturalesa, s’associa a reflexions i sentiments personals en la línia del romanticisme tardà. Les crítiques sobre literatura catalana i castellana contemporània que publicà a↑A dos vientos (1892) són només una part de la seva activitat crítica, a Barcelona (La Vanguardia, des del 1888; “Catalonia”, 1898, i Diario de Barcelonal) i a Madrid (“Revista Crítica”, 1895; “La Lectura”, 1901, i “Cultura Española”, 1906). Posteriorment s’orientà als estudis sobre literatura (El espíritu castellano y el catalán en la literatura española, 1905; Verdaguer y la evolución poética catalana, 1913, i EI caso Boscán, 1933, entre d’altres) i a textos de divulgació (Historia de las literaturas antiguas y modernas, 1941, Historia de la literatura española ehispanoamericana, 1947, o La leyenda y el cuento populares, 1951). Traduí, entre el 1904 i el 1930 i per a les editorials Gustau Gili i Montaner i Simon, obres de Kipling, Benson, Jerome, Wells, Ward, London, Stevenson i Conrad. Fou membre de l’ABLB (1913) i de l’Accademia degli Arcadi de Roma, i corresponent de l’Academia Española. Deixà inèdita una autobiografia.

Bibliografia
  1. Bonet, L. (19831)
  2. Castellanos, J. (19892)
  3. Pla i Arxé, R. (1975)
  4. Pla i Arxé, R. (1996), p. 1-12
  5. Sotelo Vázquez, A. (1997).
Vegeu bibliografia