Fèlix Pizcueta i Gallel

(València, 1837 — València, 1890)

Novel·lista en llengua castellana, poeta i periodista.

Doctor en medicina, l’exercí a Híxar, Montcada i València. Fou redactor polític del diari “Los Dos Reinos” (1864), prengué part destacada enla Revolució del 1868 i fou nomenat secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València (1868-71). Detingué càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari “La Nación”. Retornat aValència (1874), fou redactor d’“El Mercantil Valenciano” i publicà en castellà diverses novel·les històriques i realistes. Escriví el miracle L’ermità de Sant Mateu (1868) i diversos poemes, i fou cronista de València (1884-90). President de Lo Rat Penat en el moment de la seva fundació (1878-79) i en un altre període (1884-86), hi obtingué la flor natural als Jocs Florals amb La llegenda del roser (1880), i en fou mantenidor el 1879 i el 1885.