Vida i obra
Fou notari i coadjutor del mestre racional del Regne de València (1572). El 1560 inclogué un sonet laudatori a la Carolea de Jeroni Sentpere, i el 1563 en publicà un altre a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo d’A. Girón de Rebolledo; Joan Timoneda el cita en un romanç publicat al Sarao de amor (1561). Ja era conegut, doncs, quan el 1564 publicà a València la seva famosa Diana enamorada, continuació de la inacabada Diana de Jorge de Montemayor (1559), cèlebre novel·la pastoral. L’obra, que es desenvolupa al Regne de València, presenta topònims i alguns trets fonètics i lèxics valencians; presenta una estructura més variada i una més gran unitat d’estil que el model, a banda d’oferir un caràcter més realista. Ha estat considerada una de les millors novel·les pastorals. Demostrà una gran destresa formal i utilitzà les estrofes tradicionals castellanes i les italianes recentment introduïdes per Garcilaso. Dins l’obra destaca el Canto de Turia, en quaranta-quatre octaves reials, on el riu, representat a la manera clàssica, elogia els poetes valencians, molts d’ells contemporanis. Fou estudiat per Francesc Cerdà i Rico i constituí un precedent del Canto de Calíope de Cervantes, en què Polo és citat. També participà amb un poema en el certamen valencià dedicat a Ramon de Penyafort.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- López Estrada, F. (1988).