Antoni Pons i Pastor

(Palma, Mallorca, 1888 — Palma, Mallorca, 1976)

Narrador i assagista.

Vida i obra

Ingressà al seminari de Mallorca el 1903 i fou ordenat de sacerdot el 1913. Es dedicà d’una manera especial a l’ensenyament, tot i que també exercí com a historiador. Treballà amb Antoni M. Alcover en el setmanari “L’Aurora” i col·laborà en altres periòdics i revistes, sempre des de plantejaments catalanistes. La seva tasca més important fou la investigació històrica, feta de manera autodidàctica i no sempre amb el mateix rigor. Entre les publicacions d’aquest gènere, ja siguin articles o llibres, destaquen treballs com Don Pere d’Alcàntara Penya (1923), Règim polític de Mallorca al segle XIVè (1928), Los judíos del reino de Mallorca durante los siglos XIII i XIV (1957-60) i Els Reis de la casa de Mallorca (1957), a més d’una Historia de Mallorca (1963-70) o de l’edició del Llibre del Mostassaf de Mallorca (1949). Escriví també la narració Besllums (1951), un intent de reconstrucció historicoliterària dels ambients del s. XVII. Fou col·laborador assidu del “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” i adscrit durant vint-i-cinc anys al CSIC. Deixà inèdita una biografia del bisbe Bernat Nadal, que no li fou autoritzada per la censura eclesiàstica.

Bibliografia
  1. Miralles i Montserrat, J. (1971).
Vegeu bibliografia