Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal. Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i col·laborà a La Campana de Gràcia. En castellà escriví drames fulletonescos (entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos, ambdós amb F. Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo), i, en català, monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo fill de l’oncle (estr. 1879) i S.M. (1886).