Fou alcalde constitucional de Barcelona el 1820 i patí deu anysd’exili i tres deportacions, una de les quals poc després de fundar “El Propagador de la Libertad” (1835-38), confiat aleshores a Josep↑Andreu i Fontcuberta. En les ressenyes teatrals que hi publicà, s’adherí al romanticisme perquè representava la derrota de qualsevol forma de conservadorisme. És autor d’una Historia de la conmoción de Barcelona en la noche del 25 a 26 de 1835 i Mi justificación a las imputaciones vagas y calumniosas que contra mí se esparcen (1835).