Com a escriptor, s’ha distingit per la cura en la construcció d’un estil molt personal. En el seu cas, ha estat la recerca d’un llenguatge concís i precís, amb fins matisos d’ironia i altament expressiu. Ha publicat tres reculls de contes, Sumari d’homicida (1978, premi Víctor Català 1977), Llibre de figuracions (1982), i La pedra a la sabata (2004, premi Mercè Rodoreda 2003 i premi Crítica Serra d’Or 2005), i contes esparsos en els reculls del col·lectiu Ofèlia Dracs. Ha conreat la novel·la a La cavalleria impossible (1992), El llegat del príncep de Larsa (1992), El barber violador (1997, Premio de la Crítica 1998), on presenta un singular personatge a cavall dels darrers anys del franquisme i els primers de la transició, i Un dimarts (2008), on el protagonista assaja les possibilitats i les incerteses d’una segona oportunitat. Ha treballat com a guionista de ràdio i televisió i les seves col·laboracions periodístiques, que durant alguns anys signà amb el pseudònim de Doctor Scòpius, s’han caracteritzat per una prosa elegant i un amable sarcasme. L’any 1982 guanyà el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. Ha fet alguna incursió en el món del teatre —El rei de l’Orient (1987)— i ha publicat, fruit de la seva activitat com a col·laborador periodístic, els volums Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (1988) i El viatger (1994).