Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya, que celebrà amb poemes, i col·laborà, entre altres publicacions, a “La Gramalla”, “Lo Gai Saber”, “Revista Literària” i La Renaixença, en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc. Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona (entre els anys 1873 i 1898), dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909. La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors (1911) i a “Lectura Popular” (1915).