Es doctorà en dret canònic el 1800 i fou canonge de Vic. Interessat, devers el 1812, pels estudis d’història eclesiàstica, dedicà una gran quantitat d’opuscles, publicats o inèdits, en llatí, català o castellà, molt especialment al Bages, Osona i l’Urgell, molts dels quals inclouen la transcripció de documents. Es relacionà amb Jaume Villanueva i, entre altres historiadors, amb Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull. Fou corresponent de l’Academia de la Historia (1817) i membre de l’ABLB (1835), a la qual llegà la seva col·lecció de monedes i medalles. Els seus papers personals, que n’inclouen d’altres autors, com el poema Lo↑temple de la glòria, ingressaren a l’Arxiu Capitular de Vic.