Vida i obra
Com el seu pare, Guillem↑Roca i Seguí, fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Col·legi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820. Accentuà la propensió paterna a la literatura paròdica, satírica i eròtica, en què combinà elements cultes i populars, fins al punt que se’n popularitzaren alguns versos. L’única obra de què se’n coneix ediciócoetània és Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’Aiuntament de Palma destituïts i encausats en lo any 1846 perquè pensaren que devien observar sa costitució que tots havien jurada (1847), però es conserven manuscrits o hom té notícia de composicions monosil·làbiques i d’altres poesies, com La Cabronària i A la bona elecció feta en 1824 del síndic don Joan Mariano Togores, advocat, i dels diputats Josep Cap de Bou i Josep Ramis de Beateta, los quals se cedeixen mútuament les seves dones. Destaca el Poema satíric contra el vici i mala costum del beure (datat el 1828), unes Exèquies a los vocals de la Junta de Bumetes, en dècimes, continuades per Antoni Cabrer, contestades per Joan Ferrà i contrareplicades per l’autor amb una faula, publicades el 1883 en forma de fulletó a Barcelona i el 1887 per “La Roqueta”, d’on la reproduí el 1928 Jordi↑Martí i Rosselló, que enriquí l’obra amb noves estrofes. S’ha conjecturat que podria ser autor de la Novel·la amorosa de Sir Arturo i Eloïsa, narració epistolar en vers.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Gallofré, M.J. (1984-1985)
- Vall i Solaz, F.X. (20042)
- Vidal i Alcover, J. (1973), p. 7-76.