Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes. Fou president del Centre de Lectura de Reus. Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana. El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà. Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social. En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana. Més tard s’establí a Mèxic, on treballà com a guionista a la ràdio i a la televisió. A l’exili publicà, en català, la novel·la costumista El darrer dels Tubaus (Mèxic, 1946), que, guardonada amb el premi Fastenrath als Jocs Florals de Londres, explica la decadència d’una dinastia de menestrals; l’assaig Tiempo y memoria (1968), i en col·laboració amb Gabriel del Río el Diccionario de términos musicales (1959). També col·laborà a la revista Semana Médica.