Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic. Publicà una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries (vers, prosa, diàleg...): Bon dia del cristià (1828), Bon vespre de glòria eterna... (1831), Senyar-se amb seny (1835) i Pare nostre explicat... (1831), entre d’altres (Aguiló, Catálogo, núm. 618-631), alguns amb diverses edicions.