Vida i obra
Inicià la carrera d’arquitectura el 1908. El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean C.N. Forestier, que influí en la seva trajectòria professional. Obtingué el títol d’arquitecte el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera. Fou director de jardins i parcs públics de l’Ajuntament de Barcelona (1917-37). Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat Jardí (1920) i dirigí el “Butlletí del Foment Nacional d’Horticultura” (1923-26). Als anys vint començà les activitats literàries arran del seu primer viatge a l’Àfrica (1922). Col·laborà en la creació d’Acció Catalana, però després s’aproximà a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1936 formà part de la Comissió d’Urbanisme de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. El 1937 s’autoexilià a París, on desenvolupà un intensa activitat cultural: traductor de teatre clàssic espanyol al francès, articulista a la premsa europea, autor de dietaris i assaigs literaris, redactor d’un manual de caça i autor d’obres de teatre. Alhora seguí col·laborant a la premsa catalana. Desposseït dels seus càrrecs, l’any 1945 tornà a Barcelona, on inicià una gran tasca com a arquitecte privat i, sobretot, com a creador de jardins particulars. Durant la seva darrera època professional, reformà el Teatre Romea i obtingué el premi FAD del 1977. Com a periodista col·laborà, entre el 1930 i el 1938, a La Publicitat, “La Ciutat”,“Mirador”, “Última Hora”, “La Humanitat”, “Nova Ibèria”,“Cahiers du Sud” i “La Tribune des Nations”. Debutà en el terreny de l’assaig polític amb Estat Espanyol societat Anònima (1930). Entre les seves narracions destaquen Le réveil de l’Afrique (1936), Cacera en el no-res (1954), i, com a novel·lista, escriví No ho sap ningú (1961) i Un crim abstracte, o El jardiner assassinat (1965). També despuntà com a autor de llibres de viatges i caça:Caceres a l’Àfrica tropical (1926) o Sàhara-Níger (1932), entre d’altres. Traduí al català els Assaigs de Montaigne (vol. I i II, 1930 i 1935). En el vessant de dramaturg, la seva obra més reeixida fou Judes Iscariot (inèdita), estrenada al Teatre Romea el 1933, junt amb Midas, rei de Frígia (1935), Un sospir de llibertat (1936) i Ulisses a l’Argòlida (1956), entre d’altres. Moltes obres seves, de diversos gèneres, romanen encara inèdites. La seva figura és una de les més obertes de mires, representatives i cosmopolites formades sota la influència del noucentisme.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Diversos autors (19895)
- Hernández Gómez, M.Á. (1988)
- Manent, A. (1984), p. 16-28
- Quintana, J.M. (2002)
- Rubió i Boada, M. (1988).