Pare de Nicolau Maria, Santiago i Marià Rubió i Tudurí. Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva col·laboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya. El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’Exposició Universal del 1929. Com a analista militar publicà nombrosos articles a La Vanguardia, recollits en el llibre La filosofía de la guerra (1917), on comentava algunes de les operacions militars desenvolupades durant la Primera Guerra Mundial. Publicà també La constitución interior de la Tierra (1885), El Prontuario del Zapador (1891), Manual de guerra (1895), La guerra moderna (1900) i El trabajo humano (1925).