Es llicencià en lletres a la universitat de Tolosa de Llenguadoc i exercí de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona. Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’“Ariel” (1947-51) i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-63). Lector a la universitat de Glasgow (1948-50), traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol. Fou redactor en cap des del 1964 fins al 1997 de la revista Serra d’Or, president del Centre Català del PEN Club (1983-2001), degà de la ILC (1988-99) i president de l’Ateneu Barcelonès (1997-2003). Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i que té reminiscències empeltades de surrealisme i, també, algunes connotacions realistes tant pels models reivindicats (Salvat-Papasseit) com per l’observació i la descripció de l’entorn humà i social. Publicà el seu primer llibre de poemes, A trenc de sorra (1948), sobre les perplexitats i les contradiccions de viure. És autor, a més, de La Rambla de les Flors (1955), assenyalat com un referent per a la poesia realista, Algunes preguntes, algunes respostes (1956), Postals d’Itàlia (1965), Uns quants poemes inèdits (1980-90), recollits en el volum↑Fins a un cert punt (poesia 1945-1989) (1989, Lletra d’Or de 1990), que inclou també Envits i contracops (1987-89). Després hi hagué una intensificació de l’activitat poètica, que es traduí en la publicació dels llibres: Cor meu, el món (1999), L’enlluernament, al cap del carrer (2001, premi Crítica Serra d’Or de poesia 2002), Com una tornada, sí,i Silenci, respostes, variacions (2005), mirades diverses sobre la vida escrites des de la maduresa i acarades a l’ineludible pas del temps. Amb el llibre↑Mites (1954, premi Víctor Català 1953), s’erigí en la primera revelació de la contística de la postguerra. Altres títols són: Plou i fa sol (1959), El balcó (1969), Un diumenge a Clarena i altres narracions (1981) i De Famagusta a Antofagasta (1994). La seva obra narrativa anterior fou recollida a Contes 1947-1969. El seu darrer llibre de narracions és Una discreta venjança (2005, premi Ciutat de Barcelona de narrativa 2006). Conreà també el conte infantil: Eduard el mariner i el país de sota l’aigua (1987) i La derrota del cavall blanc i altres contes (1995). En novel·la, cal remarcar Contra la nit d’Oboixangó (1952), irònica i tendra, El martell (1956), comentari de qualitat, fosc i torbador, de la realitat del moment, i La noia a la sorra (1981, premi Josep Pla 1980), escrita molts anys abans i que participa dels principis realistes de la narrativa dels anys cinquanta. Escriví també treballs crítics, proses i articles, i un llibre singular de proses d’art, Paraules per a unes imatges (2004). Creu de Sant Jordi 1983, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès 1983. Des del 1991 fou membre numerari de l’IEC i el 1994 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
- Ardolino, F. (2004)
- Ardolino, F. (2006)
- Broch, À. (20071), p. 221-234
- Diversos autors (19975)
- Diversos autors (20085)
- Dodas, A. (1986)
- Gregori i Soldevila, C. (1997), p. 137-152
- Pla, Ll. (1979).