Serra d’Or

Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)

© Fototeca.cat

Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.

Fou dirigida per Jordi M. Pinell (1959-62), Maur M. Boix (1963-94) i Josep Massot (1994-2022); la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas (1964), i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas. La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intel·lectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura. Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intel·lectuals, redactada en català i destinada a oferir col·laboracions literàries, informacions, cròniques, etc., sobre aspectes diversos de la vida religiosa, cultural i social”.

La revista fou el resultat de la fusió de dues publicacions ja preexistents: per una banda, Serra d’Or. Portantveu del Chor Montserratí, impulsada per un grup de treballadors del santuari, que començà a publicar-se el 10 de febrer de 1955 amb un format reduït de quatre planes. Fou dirigida per Joan Espinach i com a fundadors hi figuren M. Bardina i R. Riera. El 1959 Joan Pelegrí n’era el redactor en cap i Jordi M. Pinell n’era consiliari en nom del monestir. Per l’altra banda, Germinabit. Circular de Unió Escolania de Montserrat, fundada per Josep Benet (1949), que la dirigí en els primers moments fins que, després de nou mesos de paralització, el succeí Joan M. Aragonès (1955-56); era escrita íntegrament en català i arribà fins al número 65.

L’octubre del 1959, aparegué la nova Serra d’Or, que s’anà estructurant amb les seccions següents: L’evangeli i el temps; les lletres; arts plàstiques; disseny, arquitectura i urbanisme; música; teatre; història i arqueologia; llenguatge; geografia i economia; cinema i, durant un cert temps, revisió d’una època, 1939-58. La revista esdevingué un prestigiós òrgan en català d’alta divulgació, d’informació general i, fins i tot, d’erudició. En foren impulsors sobretot Max Cahner i Ramon Bastardas, que aprofitant la confiança que els atorgà l’abat Escarré formaren un sòlid equip amb J. Benet, O. Bohigas, J. Carbonell, A. Cirici, A. Manent, M. Serrahima i J. Triadú, i trobaren una fórmula d’amplitud ideològica i de concentració nacional.

Les seccions més regulars han estat les d’art (Cirici), de teatre (Carbonell-Fàbregas) i la religiosa (Miquel Estradé, Lluís Duch, Evangelista Vilanova i Maur M. Boix). Hi han col·laborat unes sis-centes persones. Alguns números han ultrapassat les cent planes, sempre molt il·lustrades i de vegades en color. Dona notícia habitualment de la bibliografia catalana recent. La revista publica, a part, un calendari (des del 1968).

La creació del premi Crítica Serra d’Or (1967) enfortí encara més el paper de la revista en la formació de valors i de referent, també en el camp de la llengua. Els números monogràfics (per exemple, el dedicat a Fabra, el Modernisme, Ferran Soldevila, Menorca, Escarré, València, el Rosselló, etc.) aportaren força llum a temes d’història de Catalunya. Entre els col·laboradors destaquen Jaume Vicens i Vives, Ernest Lluch, B. Porcel, M. Roig, etc.

El 1964, la publicació fou legalitzada, ja que fins aleshores es publicà gràcies a la cobertura que el Concordat del 1953 havia atorgat a revistes eclesiàstiques (Serra d’Or apareixia com a òrgan de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat). A partir d’aquell moment quedà sotmesa a la legislació civil vigent —llei Fraga del 1966—, i hagué d’enfrontar-se amb l’autocensura i les denúncies consegüents. En alguns números, la tirada de la revista ha arribat a 20.000 exemplars. Els darrers anys, un cop alliberada del deure d’atendre la necessitat d’una màxima concentració dels recursos culturals del país, la revista ha flexibilitzat l’estructura de seccions que havia mantingut llargament i, en la continuïtat de la tasca, ha renovat l’elenc dels seus col·laboradors habituals. L’any 2010 rebé el premi APPEC.

Lectures

  • Massot I Muntaner, J.: Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana, PAM, 1979 (“Biblioteca Serra d’Or”, vol. 23).
  • Serra d’Or, 301, 1984, dedicat als 25 anys de la revista.
  • Serra d’Or, 478, 1999, octubre, dedicat als 40 anys de la revista.
  • Ferré Pavia, C.: Serra d’Or. Intel·lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme 1959-1977, tesi inèdita presentada a la UAB.