Vida i obra
S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret. Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista mL’Atlàntida” (1896) i de “La Creu del Montseny” (1899), i fou redactor de Lo Pensament Català (1900). Una mica abans havia començat a col·laborar a “Lo Teatro Regional”. El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística; dirigí, per exemple, el diari “El País”, de Lleida, i el setmanari de Bellpuig rLo Pla d’Urgell”. Les seves obres més importants són el Calendari folklòric d’Urgell (1914), una biografia de Mossèn Jacinto Verdaguer (1915) i el Llibre d’or del rosari a Catalunya —en col·laboració amb Víctor Oliva— (1925). Pel maig del 1928 fundà l’excel·lent “Arxiu de Tradicions Populars”, del qual només aparegué un volum. Pòstumament hom ha publicat part de la seva obra inèdita.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cònsul, I. (1983)
- Diversos autors (1975)
- Miró i Baldrich, R. (2001), p. 167-204.