Vida i obra
Fou senyor de Millars (Rosselló) i vescomte d’Évol. Fill del segon vescomte Joan de So. En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca servà fidelitat al primer, intervingué en el setge de l’Alguer (1354), lluità a Aragó en la guerra contra Pere I de Castella (1363) dit el Cruel, i participà en l’expedició contra Jaume III de Mallorca (1374). Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí. Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost entre el 1339 i el 1343, i prengué part en un cicle de poesies—avui perdut— en què intervingué el futur Joan I el 1374. La seva única obra conservada és un poema en 1 330 hexasíl·labs apariats intitulat Vesió, escrit entre l’agost del 1381 i l’octubre del 1382, sobre l’Europa del seu temps. Hi explica una visió al·legòrica en la qual apareixen catorze senyors, que són l’emperador i tretze reis contemporanis, que es troben tots en guerra. En un món desballestat i despietat, pastura dels estralls de la guerra, només es beneficien els mercaders, que fan grans negocis. L’autor s’hi manifesta pacifista i hi insereix subtils al·lusions polítiques, en les quals revela la seva experiència com a diplomàtic. Les descripcions dels escuts dels monarques són una de les més antigues mostres del lèxic heràldic català.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Riquer, M. de (19931).