Desenvolupament enciclopèdic
Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó (el Castell Nou de Barcelona), se li aparegué Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça. Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge, epicuri conegut i confés, diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, en el qual el rei acaba convencent, almenys en aparença, el seu antic secretari d’aquestes veritats. Al llibre segon, Joan I afirma que la seva ànima es troba al Purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma i del dogma de la Immaculada. Al llibre tercer hom aclareix que Orfeu i Tirèsies acompanyen Joan I per tal que aquest purgui la seva desmesurada afecció a la música i a l’astrologia; el primer hi narra els seus amors amb Eurídice i el segon pronuncia una violenta diatriba contra el sexe femení, en un atac a les idees de Metge, que tracta de bastir una ètica en la qual càpiga la consecució del plaer, i en la construcció de la qual les dones i el seu amor ocupen un lloc preferent, ja que el personifiquen. En el llibre quart Bernat Metge pren la paraula i refuta tots els arguments misògins de Tirèsies, fa un elogi de les dones en què esmenta les més famoses de l’antiguitat i les més recents reines catalanes, i l’obra acaba amb una enginyosa i original diatriba contra els homes. Obra escrita amb intenció política i de defensa personal i del grup dirigent al qual pertanyia l’escriptor, aquest vol palesar la seva ortodòxia, posar de manifest que l’ànima de Joan I no és damnada i defensar l’actitud reial davant el Cisma d’Occident. Els elogis al rei Martí i a la seva muller Maria de Luna responen a aquesta actitud d’autodefensa i de reivindicació. L’obra és escrita en forma de diàleg a l’estil ciceronià i l’autor hi mostra el seu gran coneixement d’autors clàssics i humanistes —Virgili, Petrarca— i el Corbaccio de Boccaccio; això, juntament amb una prosa d’alta i nobilíssima qualitat, la més acabada i modèlica en la renovació classicitzant de les lletres medievals, fan de l’obra una de les mésbelles i intel·ligents manifestacions de la prosa catalana de tostemps.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Badia, L. (1999)
- Cingolani, S.M. (2002)
- Cingolani, S.M. (20062)
- Riquer, M. de (19592).