Vida i obra
Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou. Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat. Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (1801-07), ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari (1799). Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona (1807). Redactà un catàleg dels 10.000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de Nicolás de Azara, germà d’Eustaquio, bisbe de Barcelona (1794-98) que li encarregà la formació dels seus patges. En esclatar la Guerra del Francès deixà Girona, abans que fos assetjada, i dedicà els seus esforços, amb l’ajut del seu germà Valentí, canonge de la col·legiata de Sant Joan de les Abadesses, a organitzar hospitals de guerra, actuant com a tresorer general del bisbat de Barcelona (1810).
Des del 1798 començà a treballar en la recollida de materials per a fer un diccionari d’autors catalans; en morir, segons testimoni del seu germà Fèlix, tenia ja reunides prop de mil entrades i fins i tot algun article redactat. Fèlix Torres i Amat de Palou aprofità els materials aplegats pel seu germà i redactà Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (1836). Bona part de la seva biblioteca es perdé a Girona, incloent-hi alguns manuscrits com Plan de reforma de los estudios de filosofía y teología y sobre el modo de reunirse las Cortes en España, que restà inèdit, i el Summarium Ecclesiae Jesuchristi, compendi de la Història Eclesiástica del seu oncle Fèlix Amat, que Fèlix Torres i Amat de Palou aprofità per a completar-lo i publicar-lo.
El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs com Catálogo de los impresores catalanes del siglo XV o ¿Qué autores o documentos catalanes existen que pueden servir de modelo para arreglar la ortografía catalana? (1805). Amb el seu germà Fèlix, preparà una Biblioteca d’Escriptors Catalans, secció dins la biblioteca del seminari barceloní. Participà en la preparació del Diccionario catalán-castellano-latino inspirat per Fèlix Amat que publicaren Esteve, Bellvitges i Joglar (1803-05).
Bibliografia
- Barrera y Escudero, J. (1922): Els Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona. Barcelona, Atlas Geográfico.
- Carreras i Bulbena, J.R. (1928): “Estudis biogràfics d’alguns benemèrits patricis catalans qui il·lustren aquesta Acadèmia”. BRABLB, XIII, p. 367-370.
- Colón, G. i Soberanas, A.-J. (1986): Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 146-147.
- Corts i Blay, R. (1992): L’arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l’última Il·lustració espanyola. Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya / Herder.