Vida i obra
Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca (1915-25), es doctorà en filosofia (1927) i teologia (1928) a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928. Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-54), provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma (1961-86). Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera, al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més de convertir-se en el seu biògraf. Col·laborà a Destino, “Revista Balear”, “Diario de Mallorca”, en el diari catòlic “Correo de Mallorca”, “Estudios Franciscanos”, “Studia”, “Estudios Lulianos” i en el “BSAL”. Entre les seves obres destaquen Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), així com les edicions crítiques de l’Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975), l’Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cifre Forteza, B. (1989).