De família humil, participà en la campanya d’Àfrica (1859-60). Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí La Andalucía (1870), que aconseguí una certa repercussió a escala estatal. Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos (1865), i un interessant fullet, Patria y federalismo (1873). Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intel·lectual, tot manifestant-se darwinista i positivista. Havia dirigit a Madrid la interessant Revista de Bellas Artes e Histórico-Arqueológica (1866-68). Publicà una gran quantitat d’estudis, entre els quals Murillo, su época, su vida, sus cuadros (1864), Pablo de Céspedes (1868), El arte y los artistas contemporáneos en la Península (1871), declaradament positivista i on defensava un art social, Cervantes y el Quijote (1872), Estudios sobre el arte en España... (1886), etc.
Interessat pel nou moviment literari català i relacionat amb els seus principals capdavanters —amb els quals tingué diverses topades—, es preocupà de difondre’l a Madrid (el 1879 publicà a El Tiempo l’article “Importancia del renacimiento literario de Cataluña, Baleares y Valencia”). En 1880-81 aparegué la interessant i monumental Historia del renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia, primer estudi seriós i ampli de la renaixença literària als Països Catalans al segle XIX, de consulta obligada encara actualment. En aquesta obra hi manifesta voler contribuir científicament a una “historia española” amb l’objectiu que la difusió del coneixement de les llengües i literatures ibèriques servissin per a conjurar el risc de disgregació. Hi opera segons una idea dels fenòmens literaris amb ressò de Taine i hi exposa la hipòtesi que la Renaixença fou un moviment promogut per les elits intel·lectuals, amb apreciacions que no sintonitzaren amb les del cànon renaixentista.
Pertanyé a diverses societats acadèmiques i erudites, entre les quals l’Acadèmia del Felibritge i Lo Rat-Penat.
Bibliografia
- Anguera, P. (2003) “Francisco María Tubino, un intelectual innovador y polifacético”, dins Tubino, Francisco M.: Historia del renacimineto literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia. Pamplona, Urgoiti Editores, p. 7-106
- Domingo, J.M. (2005) “Francisco M. Tubino i la literatura catalana del segle XIX”, dins Tubino, Francisco M.: Historia del renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia. Lleida, Punctum & GELCC / Aula Màrius Torres, p. *9-*67
- Domingo, J.M. (2007) “De literatura catalana en l’Espanya liberal: la Historia del renacimiento literario contemporáneo de Francisco M. Tubino (1879-1881)”, dins Cabré, Rosa i Domingo, Josep M. (ed.): Estudis sobre el positivisme a Catalunya. Vic, Eumo, p. 191-266.