Vida i obra
De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç. Participà en la creació (1868) i en les activitats de La Jove Catalunya, l’Eixam Ortogràfic (1871) i La Misteriosa (1872), i fou president de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1888-91). Fou un dels participants més assidus dels Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber (1874) i on actuà de mantenidor (1878, 1906) i president (1905). Fou també felibre majoral d’Avinyó (1876) i membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid (1878). Publicà diversos reculls de poemes lírics (Celísties, aubades i serenes,1866; Primerenques, 1873; Expansions, 1879; Vidre volador, 1887), però conreà especialment el romanç històric, que recollí en els tres volums del Romancer català (1877, 1894 i 1914). Autor teatral, es proposà d’enriquir el component tràgic i dramàtic del teatre en llengua catalana amb obres de caràcter històric (Margarida de Prades, 1870; Joan Blanques, 1880; Almodis, 1880) i social (Los hereus, 1868, i L’última pena, 1897). És autor també de comèdies (Rialles i ploralles, 1873; La cua del xueta, 1878) i d’unes «apuntacions crítiques» sobre el Teatre català (1876). El 1888 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb un discurs en què denuncia la visió esbiaixada de Catalunya en l’obra històrica de Juan de Mariana i Modesto Lafuente.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ubach i Trullàs, M. (1967).