La Jove Catalunya

Entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869.

Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista. Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença, hi figuren Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Josep Roca i Roca, Francesc Matheu i Fornells,  Antoni Aulèstia i Pijoan, Joan Montserrat i Archs, Pere Nanot i Renart, Ramon Picó i Campamar, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta, Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales. El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del setmanari La Gramalla, després de la febre groga que dispersà els barcelonins. El 1871 l’entitat s’instal·là en un local del carrer de Petritxol i començà la vida activa fins a la seva dissolució el 1875. Amb el lema “A poc a poc es va lluny” i impregnada d’un esperit de progrés que afavorís totes les branques del saber sota l’òptica positivista, la setantena de membres s’organitzà en tres seccions: literatura, ciències i arts, amb l’ideal d’aconseguir la sobirania catalana perduda. A més d’organitzar sessions literàries al seu local i de vetllades en honor dels guardonats als jocs florals, oferí premis al certamen floralesc per a la composició d’un himne, per a una oda sobre l’“esperit novell” i per a una biografia d’un personatge català no literari. L’entitat també inicià una biblioteca i un museu d’història natural amb les aportacions dels socis. Les dissensions internes i el clima polític de la restauració monàrquica en provocaren la dissolució el juliol del 1875 amb la creació d’una comissió liquidadora. L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, fundada el 1877 per membres de la desapareguda societat, es considerà hereva dels seus propòsits.