Feu els primers estudis a les escoles dels jesuïtes i dels escolapis. Fou relligador de llibres i mestre d’aixa. S’inicià en el món del teatre en els grups d’afeccionats, i arribà a fer d’actor ocasional en algunes funcions del Principal de València. En aquest mateix teatre, el 1862 estrenà el sainet en dos actes Al sa i al pla, que el situà en un primer lloc del teatre català al País Valencià. D’entre les seves obres costumistes posteriors cal destacar: Aixarop de llarga vida (1862), Més fa el que vol que el que pot (1871), Misèria i companyia (1872), Fugint de les bombes (en col·laboració amb Eduard Escalante), Les beceroles de l’amor (1874) i Els bessons de Sedaví (1875). Escriví, entre altres miracles, L’àngel de l’Apocalipsi (1864). Fou membre fundador de Lo Rat Penat