Vida i obra
Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1932). Deixeble de Carles Riba, fou professor de llatí a la Universitat Autònoma (1934-39) i catedràtic incorporat a l’Institut-Escola Ausiàs Marc (1935-39). El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut del Ferrol i després a Santiago de Compostel·la i a Castelló de la Plana. El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes. Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona (1964-66) i a la nova Universitat Autònoma, a Sant Cugat del Vallès (1968). El 1968 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre adjunt de la Secció Filològica. En morir era membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres. Edità i traduí per a la Fundació Bernat Metge els Deures (1938-46) i les Tusculanes (1948-50) de Ciceró. Fou també autor d’excel·lents manuals i nombroses edicions escolars d’autors clàssics. El 1961 inicià la publicació dels seus estudis sobre la cultura catalana moderna, recollits en el volum Els clàssics i la literatura catalana moderna (1973). El seu treball sobre La gènesi del “Cant espiritual” de Maragall (1961) és un estudi profund d’alt nivell filològic. La seva tesi doctoral, que no arribà a llegir, El primer modernismo catalán y sus fundamentos ideológicos (1973), és fonamental per a la comprensió del moviment ideològic de Catalunya a l’època modernista.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alsina i Clota, J. (1971)
- Cano i Alonso, P.Ll. (1993)
- Castellanos, J. (19742).