Vida i obra
Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona (1901). Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme. Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica. Aquests mateixos anys col·laborà a La Renaixença, “Montserrat” —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat Catalana” —de la qual fou redactor en cap— i Catalunya, entre d’altres. El 1904 publicà un Resum de gramàtica catalana, criticat per Fabra, amb qui l’uní una bona amistat. Un cop fundat l’IEC, fou secretari redactor de la Secció de Ciències, col·laborà en les Oficines Lexicogràfiques i fou professor de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic. Des del 1916 fou també professor de gramàtica catalana a l’Escola Normal de Mestres. Divulgà les doctrines gramaticals i lingüístiques de l’IEC amb obres com Lliçons de gramàtica catalana (1915) o un Curso práctico de gramática catalana (1933). També publicà Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (1927), Diccionari de barbarismes del català modern (1930), Vocabulari castellà-català (1935) i, juntament amb Artur Martorell i sota el pseudònim conjunt de Jeroni Marvà, diversos manuals de gramàtica catalana i uns Exercicis de gramàtica catalana (1927-30) que tingueren una gran difusió. També fou autor de manuals de matemàtiques en català i castellà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (19842)
- Aulet, J. (19921)
- Bonet, S. (1989), p. 11-73
- Pedraza i Jordana, X. (2003)
- Rico, A. i Solà, J. (1995).