Vida i obra
Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió. Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita (1864). Instal·lat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment: formà part dels “tallers” i publicà, en col·laboració amb Roure i amb el pseudònim conjunt de Dos gats dels frares, Antany i enguany (1864). Col·laborà a “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare” (amb el pseudònim de Blai Màrfegues), “La Muntanya de Montserrat” i “La Bandera Catalana”, com també en l’organització de festivals dels cors de Clavé i en la redacció de l’“Eco de Euterpe”. Al llarg de la seva vida escriví en català i en castellà una gran quantitat de peces curtes còmiques i de sarsueles. El 1865 estrenà, però, un primer drama costumista en català, Tal faràs, tal trobaràs, important perquè (com feu Soler molt poc després a Les joies de la Roser, i més que La festa del Santuari de Marinello, estrenada poc abans) incorpora en llengua catalana els cànons romàntics del moment, com feu encara a Paraula és paraula (1869, estr. 1868). També el 1865 estrenà Tants caps, tants barrets, que incorporà per primera vegada a l’escena la classe mitjana. Adaptà nombroses obres franceses i estrenà La taverna (1884), adaptació de la novel·la de Zola, feta amb Arúsi Arderiu, i publicà el recull d’interès folklòric Jocs i joguines. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1898). Políticament, a diferència del seu germà Gaietà, canovista, milità sempre al partit de Castelar, amb el qual l’uní una bona amistat, i durant setze anys fou diputat provincial per Vilafranca. Bon orador, feu nombrosos discursos, de caràcter proteccionista, al Foment de la Producció Nacional.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Güell Barceló, M. (2000), p. 357-375
- Solé i Bordes, J. (1982).