Vida i obra
Entre el 1926 i el 1936 col·laborà a les publicacions “Lleida”, “La Jornada”, “Front”, “Art” i “Combat”, entre d’altres, i publicà les novel·les de temàtica social Desembre (1934) i Hilde (1935). El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya (1945). Participà a les revistes de la diàspora “Quaderns de l’Exili”, “Per Catalunya” i Xaloc. Retornà a Catalunya el 1949. Conreà diversos gèneres: la poesia a Indíbil i Mandoni (1955), El cor vermell (1958), Les ales del vent (1962) i El silenci rebel (1976); la novel·la a Margarit (1959) i La vida de Joan Ventura (set volums entre el 1963 i el 1987); el teatre a Don Joan (1961), La reina Margarida (1967), guanyadora del premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de Caracas el 1966, Capses humanes (1971), Lucrècia (1980) i Hotel París (1986); i la memorialística a Diari del primer any de l’exili a França (1981) i Els núvols de l’Empordà (1984). També és autor d’obres de divulgació històrica com Aníbal a Catalunya (1963), Tres moments històrics (1971), L’altra cara de la història de Catalunya (1979) i Els destins de la ciutat de Lleida (1981); i de gramaticals com Els verbs catalans conjugats (1972) i Nou diccionari de la llengua catalana (1975). Feu nombroses traduccions, especialment d’autors clàssics (Plaute, Xenofont i Aristòfanes). Amb Cant a l’amor obtingué la flor natural als Jocs Florals de Buenos Aires del 1960.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ajuntament de Menàrguens (1995)
- Borrell, J. (1984)
- Camps i Arbós, J. (2005)
- Mallol, V. (1995).