Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1862) i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres. Col·laborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença. Traduí al català I troubaire catalan (1862, publicat el 1877) i al castellà Mireio (1868, reed. 1882), ambdues obres de Mistral, i Lohengrin (1882) de Wagner. Dedicà discursos necrològics a Francesc X. Llorens i Barba (1880) i a Josep d’Argullol (1888). Fou membre (1877) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí i publicà (1896) una breu monografia sobre Nyerros y cadells (1896), en què seguí de prop la idealització anacrònica proposada per Víctor Balaguer. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1864 (al discurs de gràcies acceptava la situació diglòssica de la llengua catalana) i el 1875.