Francesc Bartrina i d’Aixemús

(Reus, Baix Camp, 1846 — Barcelona, 1917)

Poeta.

Vida i obra

Fill d’un comerciant valencià. Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, col·laborà en els seus portaveus i en moltes altres revistes, fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona (1886), dels quals fou mantenidor (1885, 1894 i 1910). De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris: La toma de Tetuán, amb poemes catalans, i Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospirs de l’arpa (1862), Lais del joglar (1863), Set poncelletes i Poesías laureadas (1864), Les roselletes (1865), Crepúsculs (1866), amb JosepMartí i Folguera, i Lo ramet de ginesta (1867). Després de l’auge del seu germà, Joaquim M., per qui manifestà una gran admiració, publicà Íntimes i quadrets (1886) i una selecció de Poesies a “Lectura Popular” (1910). Entre altres obres, es té notícia d’una comèdia de màgia i d’una recreació poètica del mite del comte Arnau, i traduí Chateaubriand, Goethe, Longfellow i alguns felibres. Respon a un romanticisme força espiritualista, si bé amb algun aspecte proper al realisme (com la plasmació de la vida quotidiana o la senzillesa expressiva, relacionable també amb la utilització de formes populars).

Bibliografia
  1. Corretger, M. (20063), p. 251-286.
Vegeu bibliografia