Vida i obra
Actiu al primer terç del s. XV, apareix documentat dues vegades: l’any 1424 fou contractat per a predicar la Quaresma a Cervera, i el 1434 el rei Alfons li escriví una carta des d’Agrigento recomanant-li un seu cambrer. En el primer document s’especifica que fra Joan Basset pertanyia a l’orde de Santa Anna, originàriament la casa del Sant Sepulcre de Jerusalem. La seva obra, integrada per vint-i-un poemes (vint dels quals es conserven com a testimoni únic al ↑Cançoner Vega Aguiló), s’inscriu estilísticament en la tradició posttrobadoresca de l’amor cortès, seguint en gran manera els dictats retòrics de l’escola poètica de Tolosa, on és probable que vencés en algun certamen literari, segons es dedueix de les rúbriques de dos dels seus poemes (Dir-me cové, si bé·m tench l’engeny flach). Al seu cançoner sovintegen les composicions en lloança de la Mare de Déu (Dansa de Nostra Dona), els maldits (Yeu vos requir, Na Ladria malvada) i les esparses divinatòries (Us arbres sechs, verts, say, fulhats e fulhes, En miey del cor porti VII colps mortals) o el vers clus (Us drachs fiblans va pel món trop correns), farcits de símbols i dobles significats ocults. Aquest gust pel preciosisme retòric i per una versificació complicada es manifesta de manera més intensa en el seu poema marià i alhora anticismàtic Vers lauda lo qual conté dos versos simples e lo primer tracta de lausors de Nostra Dona, l’altre muda novelh stil e és deprecatori a Déu sobre lo Scisme, lo qual ha fet fa Joan Basset e ganyà joya. Basset és també autor de dues composicions de circumstàncies, un Plant fet per la mort del reverend Cardinal de Tolosa i una Cobla tramesa al molt alt Don Enrich, segurament l’infant Enric d’Aragó, germà d’Alfons el Magnànim, i d’un llarg Letovari d’amor adreçat a Guerau de Massanet, poeta contemporani del qual tan sols se sap que participà en una tençó amb Gabriel ↑Ferrús. La prolixitat de les rúbriques que encapçalen els seu poemes en l’únic manuscrit que s’ha conservat, la xarxa d’endreces que el posen en relació amb altres poetes i el conreu de gèneres típicament cortesans i de circumstàncies fan pensar que fra Joan Basset degué formar part d’algun cercle poètic barceloní actiu durant els primers anys de regnat de la dinastia dels Trastàmara.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bohigas, P. (1978)
- Bohigas, P. (1983)
- Bohigas, P. (1988).