Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 100 m lliure (1929) i relleus 5×50 m (1929), 4×200 m (1930) i 4×100 m lliure cinc vegades (1928-31, 1939). Es proclamà campió d’Espanya en 100 m lliure (1932, 1933), 3×100 m estils (1933, 1934) i 4×200 m lliure (1929-33, 1935). Establí sis vegades els rècords català i estatal dels 50 m, 100 m i 4×200m lliure en el període 1931-34. En waterpolo, fou campió de Catalunya de primera categoria (1934) i d’Espanya (1942, 1943). Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa (1934) i els Jocs Olímpics d’Amsterdam (1928) i Londres (1948). Posteriorment fou nomenat seleccionador estatal de waterpolo, càrrec que exercí fins el 1960, i intervingué en els Jocs Mediterranis (1951) i els Jocs Olímpics de Hèlsinki (1952). Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1948).