Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents. Accedí al càrrec l’estiu del 1945. Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys. L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa (1967-71) i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent. També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom.