Alfons Segalàs Solé

(Llavorsí, Pallars Sobirà, 1912 — Barcelona, 31 de maig de 1989)

Esquiador i directiu.

Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola. Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps. Membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal (1940-59). Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens. Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina (1944-45), junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró. Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d’Esquí, organitzà concursos internacionals i encapçalà la selecció estatal que participà en els Jocs Olímpics d’Oslo (1952). Publicà Deportes de invierno (1956) i Montaña. Anales del Centro Excursionista de Cataluña (1939-1945). El gimnàs del xalet del CEC a la Molina porta el seu nom. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).