Començà a competir oficialment el 1939, quan es creà l’Agrupación Deportiva Gerundense, que el 1940 es convertí en el Girona Club d’Hoquei. Excepte dos anys al Futbol Club Barcelona (1950-52), amb el qual pujà a la màxima categoria, sempre jugà com a mig en el Girona CH, club en el qual es retirà el 1958 després d’haver guanyat tres Campionats de Catalunya (1941, 1942, 1954). Amb la selecció espanyola, guanyà els tres primers Campionats del Món i d’Europa de la seva història (1951, 1954, 1955) i la Copa de les Nacions (1952). Repetí títol en aquesta competició el 1953 reforçant el Reial Club Deportiu Espanyol. Fou el capità d’aquella selecció, amb la qual jugà prop de 100 partits. Una vegada retirat, es dedicà a entrenar i a divulgar l’hoquei sobre patins a l’estranger, especialment a Colòmbia, el Japó i Alemanya. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).