Membre del Club Natació Barcelona, esdevingué la primera gran figura de la natació femenina catalana i dominà tots els estils i les distàncies en la dècada de 1930. Fou trenta-set vegades campiona de Catalunya i quaranta-quatre cops recordista en set de les distàncies de crol (només se li resistiren els 1.500 m lliure), les dues de braça, les dues d’esquena i els tres relleus. Baté el primer rècord el 19 de març de 1930 i l’últim el 31 de març de 1936, però, després de la Guerra Civil, encara fou campiona de 100 m i 400 m lliure. Pràcticament, tots aquests rècords de Catalunya ho foren també d’Espanya, àmbit en el qual aconseguí quinze títols de campiona. També guanyà set vegades el Gran Premi de Pasqua (1931-35, 1939, 1940) i sis la Travessia del Port de Barcelona. Fou internacional en sis ocasions. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987).