Practicà diversos esports. En atletisme, fou campió de Catalunya dels 110 m tanques (1950) amb el Club Natació Barcelona. Jugà a hoquei sobre herba amb el Reial Club de Polo de Barcelona i el Futbol Club Barcelona, a futbol amb el Gimnàstic de Tarragona i a bàsquet, billar, handbol i tennis, però destacà en el tennis de taula. Es federà el 1944. Formà part de l’AA Gràcia, el Playa de Oro i l’Ariel, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya per equips (1952) i subcampió d’Espanya individual (1953). El 1954 disputà el Campionat del Món. Residí sis anys a Sevilla, on guanyà dotze títols d’Andalusia. De retorn a Barcelona, el 1964 deixà la competició i es concentrà en les tasques de directiu. Fou seleccionador espanyol (1965), president de la Federació de Barcelona de Tennis de Taula (1965-73), vicepresident de la federació espanyola (1977-81), primer president de la recuperada federació catalana (1982-85) i secretari general de la Unió de Federacions Esportives Catalanes (1988-93). Fou coautor del llibre Història del tennis de taula català (2003).
Joan Maria Tarruella Manzanares
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA