Defensa dret, s’inicià a la Penya Saprissa (1933-34), d’on passà a l’Espanyol Aficionats i, posteriorment, al primer equip (a l’estiu del 1935). Debutà a primera divisió al desembre del 1935. Fou campió de Catalunya (1937, 1940) i de la Copa d’Espanya (1940). Jugà fins l’any 1954 a l’equip espanyolista, amb un total de 133 partits de Lliga en tretze temporades, en les quals també fou cedit al Mallorca (1947-48), Real Santander (1950-52) i Unió Esportiva Sant Andreu (1952-53). Fou quatre vegades internacional per Espanya, i també formà part de la selecció de Catalunya i de Barcelona en partits benèfics.