Començà a jugar en el Club Turó el 1939, d’on passà a la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol (1942-63). Amb l’Espanyol, on jugava de davanter, guanyà catorze Campionats de Catalunya, onze d’Espanya (1944, 1947, 1948, 1949, 1951, 1954-57, 1961, 1962) i dues Copes de les Nacions de Montreux (1952, 1953), que en aquella època era la Copa d’Europa oficiosa. El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera en el Campionat del Món. Jugà 113 partits amb la selecció i assolí tres Campionats del Món (1951, 1954, 1955) i quatre d’Europa (els tres primers Mundials, que també tenien condició d’Europeu, i el del 1957 a Barcelona). Es retirà el 1963 i visqué una breu etapa com a entrenador. Fou seleccionador espanyol juvenil i guanyà l’Europeu (1964). Dirigí el Club Patí Voltregà, amb el qual, el 1966, aconseguí la primera Copa d’Europa de l’equip osonenc.