Els regatistes amb discapacitat física, visual o ceguesa competeixen en la classe sónar o skud, en embarcacions de 7 m amb tripulacions mixtes formades per dos o tres esportistes, i en la classe 2.4mR, que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines. Hi ha lleugeres modificacions pel que fa a l’equipament, així com pel que fa al sistema de puntuació, segons el nivell de discapacitat, la qual cosa permet que esportistes amb diferents tipus de discapacitats competeixin junts. Fou esport d’exhibició als Jocs Paralímpics d’Atlanta (1996) i des dels Jocs de Sydney (2000) forma part del programa de competició.
Els regatistes amb discapacitat intel·lectual competeixen segons el reglament dels Special Olympics internacionals, que han creat les normes basant-se en el reglament de la Federació Internacional de Vela. Segons el grau de discapacitat es divideixen en cinc nivells: nivell I (equip unificat en què els membres dels Special Olympics hauran de controlar l’estriba principal), nivell II (equip unificat en què un membre dels Special Olympics de la tripulació haurà de controlar el timó almenys durant el 50% de la cursa), nivell III (tot l’equip serà d’esportistes dels Special Olympics, amb un entrenador; els esportistes tenen el control absolut de l’embarcació i l’entrenador només pot donar indicacions), nivell IV (equip format íntegrament per esportistes dels Special Olympics sense entrenador a bord) i, finalment, nivell V (competició individual d’esportistes dels Special Olympics).
A Catalunya, s’encarrega de l’organització de les proves i de les competicions, així com de la seva gestió, la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL, la Federació Catalana d’Esports per a cecs i la Fundació ONCE. Els clubs catalans més destacats són el Sailability i el Club Esportiu Costa Daurada.