Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW. Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950. Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit. Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme (1934), el Campionat d’Espanya de velocitat (1946) i el Gran Premi Montjuïc (1950), així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona (1948) i al Gran Premi internacional de Barcelona (1946).