S’inicià a quinze anys a la Unió Universitària de Barcelona i a disset anys anà al Club Patín, també de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya (1950). El 1951 debutà amb la selecció espanyola, que aquell any es proclamà a Barcelona campiona del món i d’Europa per primera vegada. Acabat el Mundial s’incorporà al Turó (1951-53), després a l’Universitari (1953-57) i, finalment, fitxà pel Club Patí Voltregà (1957-63), on es retirà després d’assolir tres Campionats de Catalunya (1959, 1962, 1963), un d’Espanya (1960) i una Copa de les Nacions de Montreux (1961). Amb la selecció espanyola guanyà tres Mundials (1951, 1954, 1955), quatre Europeus (1951, 1954, 1955, 1957) i tres Copes de les Nacions de Montreux (1952, 1957, 1959). Un any després de retirar-se, es convertí en entrenador del CP Voltregà, càrrec que ocupà fins el 1971. En la seva primera temporada (1964-65), aconseguí un inèdit triplet en guanyar el Campionat de Catalunya, el d’Espanya i la primera edició de la Lliga. Posteriorment conquerí la primera edició de la Copa d’Europa (1966) i guanyà un altre Campionat d’Espanya (1969).