La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme. Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ral·li de Montecarlo. Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat (1932) i la Volta a Espa-nya (1953). Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ral·li Barcelona-Andorra (1951). També fou comissari internacional (1938) i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya. Col·laborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de F1, el Gran Premi de Barcelona de F2 i el Campionat d’Europa de muntanya. Impulsà el Ral·li Barcelona-Sitges de Cotxes d’Època, del qual fou director des del 1959 fins a la seva mort. Fou directiu del Reial Moto Club de Catalunya i intervingué en el comitè organitzador de diversos campionats del món i d’Espanya. Per altra banda, jugà a bàsquet amb el Futbol Club Barcelona (1927-34), formà part del Col·legi Català d’Àrbitres de Natació, es dedicà a l’esquí de muntanya com a membre del Club Alpí Núria i fou vicepresident de la Federació Espanyola de Bobsleigh (1971). Rebé la medalla d’argent al mèrit esportiu.