Començà a jugar a handbol en la modalitat d’onze jugadors. Fou un dels fundadors del Frente de Juventudes Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers. Els seus principals èxits com a jugador els assolí amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya de la modalitat d’onze jugadors (1947, 1948, 1949). El 1956 tornà al BM Granollers, amb el qual guanyà tres vegades la Lliga espanyola (1959, 1960, 1961) i una Copa del Generalísimo (1958). Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola. Posteriorment, formà part de la junta directiva del Granollers en diversos mandats i el 2005 passà a ser membre de la Fundació del BM Granollers.