Els anys quaranta jugà al Frente de Juventudes de Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers, club del qual fou un dels socis fundadors. Durant tres temporades (1948-1951) defensà la samarreta del FC Barcelona, abans de tornar al BM Granollers, equip en el qual fou el capità fins a la seva retirada, tot compaginant les modalitats d’handbol d’onze i handbol. La seva posició al camp fou la de defensa central. Fou internacional amb la selecció espanyola d’handbol d’onze i d’handbol. Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya i d’Espanya d’handbol d’onze dues vegades (1949, 1951). Amb el BM Granollers conquerí els mateixos títols dos cops més (1956, 1959) i fou, a més, campió de les tres primeres Lligues espanyoles d’handbol (1959, 1960, 1961) i campió de la Copa del Generalísimo (1958). El 1955 rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol. Es retirà el 1966 i esdevingué directiu del Granollers fins que el 1972 rellevà Joan Piferrer en la presidència de l’entitat, que ocupà dos anys.
José Antonio Cabrera Sánchez (amb les copes)
Museu Colet