Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani (1944-51) i del Club Natació Montjuïc (1951-66). El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional (1972-78), en substitució de l’hongarès Andrés Bandy Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping (1977), en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc., i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou (1980).
Posteriorment, fou primer entrenador del CN Sabadell (1979-81), seleccionador nacional de l’Aràbia Saudita (1981-83, 1987-88) i de Grècia (1983-84), entrenador del Club Natació Martorell (1985-86), de l’Ortigia-Siracusa italià (1988-89), del Quios (1990-92) i del Vuliagmeni (1995-97), ambdós grecs, de l’egipci Zamalek Club (2003-04) i del CE Mediterrani (2006-07). Fou director tècnic del CN Atlètic Barceloneta (1993-94) i del Vuliagmeni (1997-2001). En el seu palmarès destaquen una Copa de Grècia (1990) i una Recopa d’Europa (1997). Des del 2008 fou el president de la comissió de waterpolo del Mediterrani.