Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic. Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia. Fou doble campió d’Espanya (1975, 1981) i tres vegades de Catalunya (1980, 1981, 1988) en 100 m. També fou campió català (1977) en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis (1975). En pista coberta, fou campió d’Espanya (1975, 1979, 1980, 1981) i de Catalunya (1980) en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa (1975-78, 1980-82). Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100 m a l’aire lliure en diverses ocasions.