Membre del Club Atlètic Manresa especialitzat en 400 m llisos, el 1999 debutà en competició. Aconseguí la medalla d’argent en 4 × 400 m als Jocs Paralímpics de Sydney (2000) i la medalla de bronze en 1.500 m als Jocs Paralímpics de Pequín (2008). Guanyà la medalla d’or en 4 × 400 m al Campionat Mundial de Lille (2002) i l’or en 800 m i 4 × 400 m i bronze en 1.500 m al Mundial d’Assen (2006). Al Mundial en pista coberta de Bollnäs (2006) guanyà l’or en 800 m i la plata en 3.000 m. En la Copa del Món IBSA (2007) aconseguí dues medalles de plata en 800 m i 1.500 m. Pel que fa a campionats europeus, guanyà la medalla de plata en 800 m i el bronze en 400 m a l’europeu d’Assen (2003) i plata en 800 m i 1.500 m al Campionat d’Europa de Finlàndia (2005). Guanyà també l’or en 1.500 m i la plata en 800 m en la Copa d’Europa IBSA de Rodes (2009). Baté el rècord d’Espanya en 400 m (2001).
Arran d’una lesió al maluc, el 2012 deixà l'atletisme i passà a practicar el tàndem de ciclisme. Juntament amb el ciclista català i guia seu, Joan Font, en el seu palmarès figura una medalla d'or en el Mundial de ciclisme de carretera (2015), dues medalles de plata en la prova de fons i en la contrarellotge del Mundial de ciclisme de carretera (2013), dues medalles de plata en persecució (2014) i en 4 km de persecució (2016) en els Mundials de ciclisme en pista, i una medalla de plata en la cursa de fons dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro (2016). L'any 2017 aconseguí la medalla d'or en persecució en els Mundials de ciclisme paralímpic. Fou escollit millor esportista paralímpic de l’any per la Unió de Federacions Esportistes de Catalunya (2016).